Els primers gavanencs van viure a la zona de Can Tintorer fa 6.000 anys, a l'època neolítica
Gavà és un municipi del Baix Llobregat, que s'estén des del massís de Garraf (Serralada Litoral) fins al mar i que inclou terres del Delta del Llobregat.
El nom de Gavà apareix per primer cop en un document l'any 1002 i vestigis arqueològics testimonien una ocupació des de la prehistòria.
Els primers habitants, segons aquests testimonis arqueològics, van viure a la zona de Can Tintorer fa uns 6.000 anys.
D'aquesta fase de la prehistòria, en què l'home descobreix els mitjans per controlar i desenvolupar les seves pròpies fonts de subsistència, són les mines prehistòriques de la ciutat, les més antigues mines en galeria d'Europa, i que es poden visitar des de l'any 1993. De elles s'extreia variscita, una pedra verda que fou utilitzada per a la manufactura de joies.
Gavà, bressol de cultures
El territori de Gavà també va estar explotat pels ibers, que residien en poblats com el del turó del Calamot, ben prop del nucli urbà actual de la ciutat. L'arribada de la dominació romana alterà aquesta situació, de forma que gradualment la població passa a habitar principalment a l'entorn de vil·les com la de Can Valls del Racó o la de Sant Pere de Gavà, que estava ubicada al centre històric de l'actual municipi. La intensa activitat comercial es reflecteix en testimonis com els vaixells enfonsats a les Sorres de Gavà, un indret que ara fa dos mils anys era mar i formava part d' una important zona d'ancoratge. Al Museu de Gavà s'hi poden veure diverses objectes trobats al jaciment de les Sorres que donen fe de la intensa activitat comercial com àmfores, marbres, metalls així com un casc i una reproducció d'un casc etrusc del segle V a. C.
Finalitzat el domini romà i després de la dominació visigòtica, el territori va ser terra fronterera entre Al-Andalus i l'Imperi Franc. Durant l'Edat Mitjana assistim al naixement de les estructures feudals, que van perdurar fins l'E dat Moderna. El territori s'organitza a partir del terme d'E ramprunyà, presidit pel castell del mateix nom, del qual es té constància de la seva existència des del segle X. El castell dominava un ampli territori integrat pels actuals termes municipals de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i part de Sant Boi de Llobregat.
Propietat dels comtes de Barcelona, el segle XIV, el terme d'Eramprunyà va passar a mans dels Marc, família de cavallers i de poetes i senyors del castell fins el segle XVI, època en el que la fortificació, molt afectada per la guerra civil del segle XV, es trobava en decadència. La visita a les ruïnes del castell i de l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà, amb amplies vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf constitueix un testimoni únic d'aquest passat medieval. Una visita que es pot combinar amb la de l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, situada al peu del turó que presideix l'antic castell medieval.
Gavà, una ciutat moderna que afronta nous reptes
Les transformacions econòmiques i socials iniciades els primers anys del segle XX comencen a dibuixar el nucli urbà tal com el coneixem actualment.
Apareixen les primeres indústries (La Electra del Llobregat , Companyia Roca Radiadors, Serra i Balet, Societat General d'Hules...) i els primers equipaments privats i públics d'importància, com el parc de l'American Lake o el col·legi Salvador Lluch. S'experimenta el primer i més notable creixement demogràfic, que es traduirà en la construcció de nous barris i en l'aparició de serveis moderns, com ara els transports i l'enllumenat públic, les primeres escoles, el cinema, el telèfon o els mercats municipals.
Amb el restabliment de la democràcia s'activa la recuperació del territori per a ús ciutadà, es construeixen els grans equipaments públics, les infraestructures bàsiques, es modernitza la xarxa de comunicacions, s'inauguren nous espais per al lleure, creix l'associacionisme, el nombre d'activitats i propostes ciutadanes i es recuperen les tradicions autòctones. Actualment l'activitat principal dels seus habitants, més de 45.000, és la indústria, el comerç i el sector serveis.
Gavà ofereix a la seva ciutadania i als visitants espais privilegiats per gaudir la ciutat, anant a la platja, a la muntanya o gaduint de les festes i activitats als diferens espais culturals i d'oci de la ciutat. A més, compta amb una important xarxa de comerç local i de restuauració que contempla una oferta variada de productes de qualitat, molts d'ells procedents directament dels camps agrícoles gavanencs.
Gavà manté el repte d'ésser una ciutat encara més moderna, competitiva i vital.
Història
Navegació
Els primers gavanencs van viure a la zona de Can Tintorer fa 6.000 anys, a l'època neolítica
El nom de Gavà apareix per primer cop en un document l'any 1002 i vestigis arqueològics testimonien una ocupació des de la prehistòria.
Els primers habitants, segons aquests testimonis arqueològics, van viure a la zona de Can Tintorer fa uns 6.000 anys.
D'aquesta fase de la prehistòria, en què l'home descobreix els mitjans per controlar i desenvolupar les seves pròpies fonts de subsistència, són les mines prehistòriques de la ciutat, les més antigues mines en galeria d'Europa, i que es poden visitar des de l'any 1993. De elles s'extreia variscita, una pedra verda que fou utilitzada per a la manufactura de joies.
Gavà, bressol de cultures
Finalitzat el domini romà i després de la dominació visigòtica, el territori va ser terra fronterera entre Al-Andalus i l'Imperi Franc. Durant l'Edat Mitjana assistim al naixement de les estructures feudals, que van perdurar fins l'E dat Moderna. El territori s'organitza a partir del terme d'E ramprunyà, presidit pel castell del mateix nom, del qual es té constància de la seva existència des del segle X. El castell dominava un ampli territori integrat pels actuals termes municipals de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i part de Sant Boi de Llobregat.
Propietat dels comtes de Barcelona, el segle XIV, el terme d'Eramprunyà va passar a mans dels Marc, família de cavallers i de poetes i senyors del castell fins el segle XVI, època en el que la fortificació, molt afectada per la guerra civil del segle XV, es trobava en decadència. La visita a les ruïnes del castell i de l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà, amb amplies vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf constitueix un testimoni únic d'aquest passat medieval. Una visita que es pot combinar amb la de l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, situada al peu del turó que presideix l'antic castell medieval.
Gavà, una ciutat moderna que afronta nous reptes
Apareixen les primeres indústries (La Electra del Llobregat , Companyia Roca Radiadors, Serra i Balet, Societat General d'Hules...) i els primers equipaments privats i públics d'importància, com el parc de l'American Lake o el col·legi Salvador Lluch. S'experimenta el primer i més notable creixement demogràfic, que es traduirà en la construcció de nous barris i en l'aparició de serveis moderns, com ara els transports i l'enllumenat públic, les primeres escoles, el cinema, el telèfon o els mercats municipals.
Amb el restabliment de la democràcia s'activa la recuperació del territori per a ús ciutadà, es construeixen els grans equipaments públics, les infraestructures bàsiques, es modernitza la xarxa de comunicacions, s'inauguren nous espais per al lleure, creix l'associacionisme, el nombre d'activitats i propostes ciutadanes i es recuperen les tradicions autòctones. Actualment l'activitat principal dels seus habitants, més de 45.000, és la indústria, el comerç i el sector serveis.
Gavà ofereix a la seva ciutadania i als visitants espais privilegiats per gaudir la ciutat, anant a la platja, a la muntanya o gaduint de les festes i activitats als diferens espais culturals i d'oci de la ciutat. A més, compta amb una important xarxa de comerç local i de restuauració que contempla una oferta variada de productes de qualitat, molts d'ells procedents directament dels camps agrícoles gavanencs.
Gavà manté el repte d'ésser una ciutat encara més moderna, competitiva i vital.