El colom roquer (Columba livia) és l’avantpassat silvestre del colom semidomèstic.

És una espècie principalment granívora que consumeix llavors de cereals, lleguminoses i herbàcies.

Encara que el període de cria s’estén al llarg de l’any, hi ha un pic en l’activitat reproductora durant la primavera i l’estiu. Nidifica en solitari o en petites colònies. El niu consisteix en una estructura d’elements vegetals simple de branques petites i fulles, on ponen dos ous que coven durant 16-19 dies.

La sobrepoblació de coloms pot arribar a ser un problema de salut pública, ja que algunes aus poden patir malalties o ser portadores d’agents patògens que es transmeten a les persones (zoonosi).

Així mateix, els coloms degraden el patrimoni arquitectònic, el mobiliari urbà i la vegetació. També ocasionen problemes als jardins (detecten les llavors acabades de plantar i se les mengen). En algunes zones, quan els cultius són molt a prop de les ciutats, poden crear problemes a l’agricultura, ja que algunes aus es desplacen a aquests llocs per alimentar-se.

Per controlar la població de coloms en un lloc determinat es pot intervenir de maneres diferents:

• Modificació de l’hàbitat (reduir els recursos alimentaris, la disponibilitat d’aigua, els llocs de descans i els de nidificació).
• Augment de la mortalitat (captura en zones molt problemàtiques de la ciutat i amb la prèvia autorització del Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya).

La cotorreta pitgrisa o cotorra argentina és una petita au originària d’Argentina, Bolívia i Brasil, i es considera a casa nostra com una espècie exòtica invasora, que desplaça espècies d’aus autòctones.

Són aus amistoses, adaptables al medi i molt sorolloses. La falta de depredador té com a conseqüència una elevada taxa de reproducció. 

Construeixen els nius a les capçades dels arbres. Aquests poden arribar a pesar més de 30 kg i poden suposar un risc per als vianants.

Els entorns urbans són zones propenses perquè aquestes aus proliferin i puguin ocasionar molèsties, ja que a la ciutat disposen d’aigua i aliment, ocupen nínxols ecològics buits i manquen depredadors.

L’Ajuntament actua amb l’eliminació de nius quan hi ha risc de caiguda, prèvia comunicació al Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya.

Les abelles i els borinots són un bioindicador de la salut de la ciutat, alhora que constitueixen un recurs important per a la pol·linització de les plantes i la millora general de les zones verdes.

Les abelles urbanes no solen ser visibles per a tothom, però des de sempre han coexistit amb la ciutadania, es refugien en troncs d’arbres i edificis buits i s’alimenten gràcies a les flors que troben a prop seu.

En tractar-se d’una espècie protegida i cada cop més amenaçada, les tasques de cura i protecció esdevenen molt importants a l’entorn urbà.

L’Ajuntament disposa d’un servei d’apicultura per a la retirada de ruscos en espais públics que puguin ocasionar un perill per a la ciutadania.

La vespa asiàtica o vespa velutina (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica invasora que fa perillar la biodiversitat i els altres insectes del nostre ecosistema, sobretot les abelles de la mel, de les quals s’alimenta. 

Les vespes velutines fan dos tipus de nius: 

• Els primaris (més petits i resguardats de la pluja). La reina fundadora del niu, que està sola, comença la construcció d’un niu que es diu embrionari. Quan els nius ja tenen un nombre considerable d’obreres, s’anomenen primaris.
• Els secundaris (molt més grans i generalment situats en un lloc elevat, tot i que també es poden trobar a nivell de terra). Quan als nius primaris hi ha diversos centenars de vespes, solen fer trasllats de nius a un altre espai. Aquests nius són els secundaris.

El període de màxima activitat de les vespes velutines des del punt de vista biològic acostuma a ser entre l’agost i el desembre, quan els nius secundaris estan en fase de creació i consolidació.

El creixement de la vespa asiàtica és exponencial i, en els darrers anys la detecció d’incidències ha augmentat a  Catalunya.

L’Ajuntament de Gavà té contractat el servei per tractar els nius de vespa velutina de l’espai públic quan es comuniquen les incidències.

Si el niu es localitza en un espai privat, és el propietari qui s’ha de fer càrrec del tractament.

El porc senglar eurasiàtic (Sus scrofa) és una espècie autòctona que es troba a la major part d’Europa i en altres continents.

Avui en dia, el senglar és una espècie en expansió amb una gran capacitat d’adaptació, perquè pot viure en hàbitats molt diversos si disposa d’aliment, aigua i refugi.

En els últims anys, la proliferació d’aquesta espècie ha anat acompanyada d’un augment de les incidències relacionades amb la seva presència a l’entorn urbà. El porc senglar és una espècie salvatge autòctona del medi natural i cal impedir la seva presència a la ciutat. Les fonts d’aliment urbà (alimentadors, escombraries, etc.) expliquen la presència a la ciutat.

És perjudicial donar-los menjar, ja que els habitua al contacte amb la gent i també a obtenir menjar amb facilitat.

Si us trobeu amb algun porc senglar:

• No us hi apropeu. Poden reaccionar amb agressivitat.
• No els toqueu. Hi ha risc de mossegada o envestida.
• No els hi doneu menjar.
• A les àrees de pícnic si veieu porcs senglars, guardeu el menjar, us el podrien prendre agressivament.
• A la xarxa viària, conduïu amb precaució, poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.