null
Descobertes 24 boques de mines a les Ferreres que podrien ser les més antigues de Gavà
El patrimoni miner de Gavà no para de créixer. Les intervencions arqueològiques en curs a la zona de les Ferreres han permès identificar 3 noves boques de mines prehistòriques que se sumen a les 21 detectades en aquest indret entre 2018 i 2021
L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, i el delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, han presentat avui en roda de premsa els resultats dels darrers projectes de recerca a les mines prehistòriques de Gavà. La investigació, engegada per la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC)amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de Gavà i encapçalada per l’arqueòleg de la IMF-CSIC Ferran Borrell, ha permès localitzar 24 nous accessos miners al sector de les Ferreres des de 2018, en el marc de dos projectes quadriennals (2018-2021 i 2022-2025).
Els resultats de les anàlisis de Carboni 14 parlen d’estructures del Neolític, d’uns 6000 anys d’antiguitat, tal com es presumia ateses les característiques de les boques de mina, així com la geologia on van ser excavades i els materials trobats durant la seva delimitació.
De les 24 obertures mineres de les Farreres, tres d’elles han estat descobertes recentment, a finals de l’any 2023, en el marc d’un nou projecte quadriennal. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític vers el límit nord-oest del municipi, enfilant-se per la serra de les Ferreres, i posen en evidència que el patrimoni miner a Gavà té molt de camí a recórrer.
L'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha qualificat la troballa de les noves boques de mines “com una gran notícia patrimonial. El nostre jaciment ja és un referent del neolític a nivell europeu, com les mines amb pous, cambres i galeries més antigues que es coneixen i les úniques del període dedicades a l’extracció d’un mineral que té un ús ornamental i un valor simbòlic. Ara, aquestes investigacions ens permeten avançar en el descobriment dels seus orígens, un pas més per avançar en el coneixement de la nostra història i que aquesta continuï sent un focus d’investigació, de difusió i d’atracció”.
El delegat del CSIC a Catalunya, Lluis Calvo, ha remarcat que la col·laboració entre els investigadors de la IMF-CSIC i l’Ajuntament i el Museu de Gavà ajudarà a aconseguir l’impacte social de la recerca que es busca des d’Europa. “La recerca europea actualment busca tres objectius: assolir l’excel·lència científica, aconseguir la transferència de la recerca i la innovació, i en tercer lloc, arribar a la societat”, ha afirmat.
Les boques de les Ferreres podrien ser anteriors a les de can Tintorer
Les boques de mines prehistòriques descobertes enguany estan al nivell del sòl, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic paleozoic, afloraments en els quals es troba la variscita, el preuat mineral amb el que es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, semblants a les descobertes a les Ferreres durant la campanya de 2018-2021. Això fa pensar als investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l'explotació minera neolítica a Gavà.
Això diferencia aquestes mines de les d’un altre sector del jaciment, anomenat Can Tintorer i el més estudiat fins ara. A Can Tintorer les pissarres amb la variscita no estan a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d'argila i tortorà, que els miners i mineres del neolític van haver d’excavar per arribar a l'esmentada pissarra.
Aquests indicis fan pensar que els miners haurien pogut començar per una explotació a cel obert al sector Ferreres, fent les primeres excavacions en trinxera i en galeries curtes. Això hauria permès acumular experiència i observar que en altres llocs del jaciment, per sota de les esmentades capes d'argila i de tortorà, hi havia també pissarra, començant a fer galeries subterrànies més profundes com les que trobem a Can Tintorer i es poden veure en el Parc Arqueològic Mines de Gavà.
L’arqueòleg Ferran Borrell ha recordat que les mines són bens culturals d’interès nacional, però malauradament, moltes vegades es descobreixen quan s’està fent alguna obra o construcció. En aquest sentit, ha explicat que aquest descobriment “és un regal perquè hem trobat les mines en el marc d’un projecte de recerca, sense danyar-les i sense tenir la pressió d’un projecte de construcció darrere, i en uns terrenys que pertanyen a l’Ajuntament, cosa que permetrà la seva conservació.La millor forma de protegir les mines és trobar-les, excavar-les i preservar-les”.
Les noves coves poden aportar informació sobre els inicis de la mineria de variscita en el Neolític Antic. “Tenim evidencies de l’explotació minera de variscita en els moments de màxima explotació, cap l’any 3900 a.C. però sabem que la variscita circulava molt abans, en el Neolític antic”, ha apuntat Ferran Borrell, que ha afegit que “no sabem com es van iniciar les primeres explotacions. Aquestes noves 24 boques de mines, que podrien ser les més antigues del municipi, poden aportar informació d’aquests inicis”
La directora del Museu de Gavà, Noemí Casado, ha afirmatque “la recerca és i continuarà sent un dels pilars de la nostra institució, perquè sense ella no podem fer una difusió actualitzada d’un jaciment que al Neolític no només era punt d’irradiació sinó també d’atracció de nous materials i tècniques de treball”.
Noves tècniques d’excavació
És precisament això, l’altra troballa rellevant de la investigació, l'evidència que podríem estar davant d’una nova tipologia d’extracció, a cel obert, fins ara no documentada a Gavà, a partir d’una rasa o trinxera en superfície.
Aquesta tipologia en trinxera, de confirmar-se en les properes excavacions, parlaria d'una extracció superficial dels filons del mineral verd que es trobarien molt a prop de la superfície, independentment que algunes d’elles tinguessin continuïtat com a galeries subterrànies. Aquesta troballa té un interès científic elevat, en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a Gavà.
Per una altra banda, les intervencions arqueològiques dutes a terme durant el primer quadriennal no només van evidenciar l'ús intensiu d'aquest indret per l'explotació minera de variscita durant el període neolític sinó també el seu ús agrícola durant l'Edat Contemporània (finals s. XIX-XX), ja que s’hi han trobat rases de cultius recents. En una d’elles s’hi localitzaren dues olles de cuina, de mida mitjana, gairebé senceres del tot amb l'interior i les vores envernissades, així com regalims descendents per les parets exteriors.
Intervencions en curs
En el marc del nou projecte quadriennal en el sector de les Ferreres, també liderat pel Dr. Borrell i vigent fins a 2025, començaran les excavacions d’algunes de les 24 noves mines.
2024
Navegació
null Descobertes 24 boques de mines a les Ferreres que podrien ser les més antigues de Gavà
El patrimoni miner de Gavà no para de créixer. Les intervencions arqueològiques en curs a la zona de les Ferreres han permès identificar 3 noves boques de mines prehistòriques que se sumen a les 21 detectades en aquest indret entre 2018 i 2021
L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, i el delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, han presentat avui en roda de premsa els resultats dels darrers projectes de recerca a les mines prehistòriques de Gavà. La investigació, engegada per la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de Gavà i encapçalada per l’arqueòleg de la IMF-CSIC Ferran Borrell, ha permès localitzar 24 nous accessos miners al sector de les Ferreres des de 2018, en el marc de dos projectes quadriennals (2018-2021 i 2022-2025).
Els resultats de les anàlisis de Carboni 14 parlen d’estructures del Neolític, d’uns 6000 anys d’antiguitat, tal com es presumia ateses les característiques de les boques de mina, així com la geologia on van ser excavades i els materials trobats durant la seva delimitació.
De les 24 obertures mineres de les Farreres, tres d’elles han estat descobertes recentment, a finals de l’any 2023, en el marc d’un nou projecte quadriennal. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític vers el límit nord-oest del municipi, enfilant-se per la serra de les Ferreres, i posen en evidència que el patrimoni miner a Gavà té molt de camí a recórrer.
L'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha qualificat la troballa de les noves boques de mines “com una gran notícia patrimonial. El nostre jaciment ja és un referent del neolític a nivell europeu, com les mines amb pous, cambres i galeries més antigues que es coneixen i les úniques del període dedicades a l’extracció d’un mineral que té un ús ornamental i un valor simbòlic. Ara, aquestes investigacions ens permeten avançar en el descobriment dels seus orígens, un pas més per avançar en el coneixement de la nostra història i que aquesta continuï sent un focus d’investigació, de difusió i d’atracció”.
El delegat del CSIC a Catalunya, Lluis Calvo, ha remarcat que la col·laboració entre els investigadors de la IMF-CSIC i l’Ajuntament i el Museu de Gavà ajudarà a aconseguir l’impacte social de la recerca que es busca des d’Europa. “La recerca europea actualment busca tres objectius: assolir l’excel·lència científica, aconseguir la transferència de la recerca i la innovació, i en tercer lloc, arribar a la societat”, ha afirmat.
Les boques de les Ferreres podrien ser anteriors a les de can Tintorer
Les boques de mines prehistòriques descobertes enguany estan al nivell del sòl, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic paleozoic, afloraments en els quals es troba la variscita, el preuat mineral amb el que es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, semblants a les descobertes a les Ferreres durant la campanya de 2018-2021. Això fa pensar als investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l'explotació minera neolítica a Gavà.
Això diferencia aquestes mines de les d’un altre sector del jaciment, anomenat Can Tintorer i el més estudiat fins ara. A Can Tintorer les pissarres amb la variscita no estan a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d'argila i tortorà, que els miners i mineres del neolític van haver d’excavar per arribar a l'esmentada pissarra.
Aquests indicis fan pensar que els miners haurien pogut començar per una explotació a cel obert al sector Ferreres, fent les primeres excavacions en trinxera i en galeries curtes. Això hauria permès acumular experiència i observar que en altres llocs del jaciment, per sota de les esmentades capes d'argila i de tortorà, hi havia també pissarra, començant a fer galeries subterrànies més profundes com les que trobem a Can Tintorer i es poden veure en el Parc Arqueològic Mines de Gavà.
L’arqueòleg Ferran Borrell ha recordat que les mines són bens culturals d’interès nacional, però malauradament, moltes vegades es descobreixen quan s’està fent alguna obra o construcció. En aquest sentit, ha explicat que aquest descobriment “és un regal perquè hem trobat les mines en el marc d’un projecte de recerca, sense danyar-les i sense tenir la pressió d’un projecte de construcció darrere, i en uns terrenys que pertanyen a l’Ajuntament, cosa que permetrà la seva conservació. La millor forma de protegir les mines és trobar-les, excavar-les i preservar-les”.
Les noves coves poden aportar informació sobre els inicis de la mineria de variscita en el Neolític Antic. “Tenim evidencies de l’explotació minera de variscita en els moments de màxima explotació, cap l’any 3900 a.C. però sabem que la variscita circulava molt abans, en el Neolític antic”, ha apuntat Ferran Borrell, que ha afegit que “no sabem com es van iniciar les primeres explotacions. Aquestes noves 24 boques de mines, que podrien ser les més antigues del municipi, poden aportar informació d’aquests inicis”
La directora del Museu de Gavà, Noemí Casado, ha afirmat que “la recerca és i continuarà sent un dels pilars de la nostra institució, perquè sense ella no podem fer una difusió actualitzada d’un jaciment que al Neolític no només era punt d’irradiació sinó també d’atracció de nous materials i tècniques de treball”.
Noves tècniques d’excavació
És precisament això, l’altra troballa rellevant de la investigació, l'evidència que podríem estar davant d’una nova tipologia d’extracció, a cel obert, fins ara no documentada a Gavà, a partir d’una rasa o trinxera en superfície.
Aquesta tipologia en trinxera, de confirmar-se en les properes excavacions, parlaria d'una extracció superficial dels filons del mineral verd que es trobarien molt a prop de la superfície, independentment que algunes d’elles tinguessin continuïtat com a galeries subterrànies. Aquesta troballa té un interès científic elevat, en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a Gavà.
Per una altra banda, les intervencions arqueològiques dutes a terme durant el primer quadriennal no només van evidenciar l'ús intensiu d'aquest indret per l'explotació minera de variscita durant el període neolític sinó també el seu ús agrícola durant l'Edat Contemporània (finals s. XIX-XX), ja que s’hi han trobat rases de cultius recents. En una d’elles s’hi localitzaren dues olles de cuina, de mida mitjana, gairebé senceres del tot amb l'interior i les vores envernissades, així com regalims descendents per les parets exteriors.
Intervencions en curs
En el marc del nou projecte quadriennal en el sector de les Ferreres, també liderat pel Dr. Borrell i vigent fins a 2025, començaran les excavacions d’algunes de les 24 noves mines.