null
Raquel Sánchez: “La crisi sanitària ens ha demostrat que no només hem de fer habitatges sostenibles, sinó també habitatges saludables”
Avui, l’alcaldessa de Gavà ha compartit reflexions sobre els escenaris que s’obren a les ciutats catalanes arran de la pandèmia en una jornada organitzada per l’Institut Cerdà
L’alcaldessa Raquel Sánchez, ha participat en la jornada organitzada per l’Institut Cerdà “Nous escenaris a les ciutats catalanes arran de la crisi de la COVID-19“. Una sessió virtual en què també hi han pres part, Marta Madrenas (alcaldessa de Girona, Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Pau Ricomà (alcalde de Tarragona), Miquel Pueyo (alcalde de Lleida) i Carles Cabrera (director general de l’Institut Cerdà).
A la sessió, els responsables municipals han compartit reflexions sobre els reptes a curt i llarg termini que tenen els municipis i ciutats de Catalunya arran de la pandèmia i les eines i recursos necessaris per afrontar-los.
Els alcaldes i alcaldesses han coincidit a assenyalar que la crisi ha posat en evidència la necessitat d’afrontar i gestionar la desigualtat social, que s’ha agreujat amb l’emergència sanitària, i de reforçar els canals de suport als col·lectius més vulnerables, a les dones i als infants. Que és cabdal seguir reforçant la digitalització i la col·laboració publicoprivada, ,i avançar cap a un nou model de ciutats que només es podrà desenvolupar incloent-hi la ciutadania i tenint cura d’ella.
Raquel Sánchez ha afirmat que “les ciutats ens hem trobat amb una crisi mundial d’uns efectes devastadors. Hem hagut d’actuar com sempre fem els ajuntaments, des de la proximitat i des de la immediatesa que es donen els serveis públics que tenim articulars. En un primer moment, establint els sistemes per protegir la salut de les persones, però sobretot dels col·lectius més vulnerables. Hem duplicat esforços i, en aquesta tasca, la digitalització i el teletreball ens ha ajudat a ser al costat d’una ciutadania que estava confinada a casa”.
Segons els responsables municipals, la crisi de la COVID ha posat de manifest que cal tenir en compte el món municipal en la presa de decisions. També en temes que consideren essencials com és de l’habitatge. En aquest sentit, Raquel Sánchez, ha indicat que la crisi agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge, compartit per tots els municipis i, sobretot, pels de l’entorn metropolità que veuran incrementada la pressió. “La pandèmia ens ha demostrat que no només hem de fer habitatges sostenibles sinó també saludables. Uns habitatges que, davant de situacions d’emergència com aquesta, permetin que les persones tinguin unes condicions de vida digna i que, alhora, l’entorn no generi encara més desigualtat”. Per a l’alcaldessa de Gavà, “és important garantir el dret fonamental a l’accés a l’habitatge, però també cal replantejar-nos el model: quin tipus d’habitatge fem, en quin model de ciutat i en quin model d’espai públic.”
A la sessió, els alcaldes i alcaldesses també han posat en relleu la necessitar d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles, repte on la mobilitat juga un paper determinant. La creació de zones 30, el tancament de carrers, i la creació de carrils bici han estat algunes de les mesures que han posat en marxa els municipis per reforçar els desplaçaments a peu i l’ús de la bicicleta o de vehicles no contaminants.
Raquel Sánchez ha insistit que cal promoure l’ús del transport públic, que ha patit una davallada davant de la por al contagi i les mesures de distanciament social que s’han imposat: “Les administracions hem d’abocar esforços per capgirar aquest efecte de la por i posar la transformació digital al servei del transport públic, amb sistemes que ens permetin controlar els aforaments o el pagament digital. Hem de ser àgils i eficaces per no retrocedir en el camí que ja fa temps que vam encetar per una mobilitat més sostenible, que fa de les nostres unes ciutats més amables”.
L’alcaldessa de Gavà s’ha referit a la necessitat de reforçar les capacitats de governança i els models de col·laboració amb el sector privat i el sector social. “En aquesta crisi ens estem sortint gràcies a que tothom ha posat el seu compromís, el seu coneixement i la seva voluntat al servei de tota la ciutat. La col·laboració publicoprivada que s’ha traduït, per exemple, en la fabricació de material de protecció per part de les nostres empreses. Cal seguir aquesta línia, refermar el compromís no només del teixit empresarial, sinó també de les universitats, de la societat civil per abordar els reptes que ens planteja la crisi sanitària”.
Sánchez, vocal del patronat de l’Institut Cerdà
A la sessió d’avui, Raquel Sánchez també ha participat en qualitat de vocal del patronat de l’Institut Cerdà. Ahir va ser nomenada membre del màxim òrgan de govern de l’institut, que està integrat per persones a títol individual de reconegut prestigi del món empresarial, acadèmic, científic, tecnològic, institucional i social.
L'Institut Cerdà és una fundació privada independent, amb gairebé quaranta anys d'experiència, que es dedica a assessorar i acompanyar els agents i organitzacions públiques i privades en la presa de decisions estratègiques per afrontar adequadament els reptes i visualitzar les oportunitats, en el marc del màxim benefici per al conjunt de la societat.
Treballa en àmbits com la gestió de riscos i crisis, infraestructures i territori, logística i distribució comercial, medi ambient i energia, emprenedoria i RSC, anteposant la innovació i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en cadascun dels seus projectes.
2020
Navegació
null Raquel Sánchez: “La crisi sanitària ens ha demostrat que no només hem de fer habitatges sostenibles, sinó també habitatges saludables”
Avui, l’alcaldessa de Gavà ha compartit reflexions sobre els escenaris que s’obren a les ciutats catalanes arran de la pandèmia en una jornada organitzada per l’Institut Cerdà
L’alcaldessa Raquel Sánchez, ha participat en la jornada organitzada per l’Institut Cerdà “Nous escenaris a les ciutats catalanes arran de la crisi de la COVID-19“. Una sessió virtual en què també hi han pres part, Marta Madrenas (alcaldessa de Girona, Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Pau Ricomà (alcalde de Tarragona), Miquel Pueyo (alcalde de Lleida) i Carles Cabrera (director general de l’Institut Cerdà).
A la sessió, els responsables municipals han compartit reflexions sobre els reptes a curt i llarg termini que tenen els municipis i ciutats de Catalunya arran de la pandèmia i les eines i recursos necessaris per afrontar-los.
Els alcaldes i alcaldesses han coincidit a assenyalar que la crisi ha posat en evidència la necessitat d’afrontar i gestionar la desigualtat social, que s’ha agreujat amb l’emergència sanitària, i de reforçar els canals de suport als col·lectius més vulnerables, a les dones i als infants. Que és cabdal seguir reforçant la digitalització i la col·laboració publicoprivada, ,i avançar cap a un nou model de ciutats que només es podrà desenvolupar incloent-hi la ciutadania i tenint cura d’ella.
Raquel Sánchez ha afirmat que “les ciutats ens hem trobat amb una crisi mundial d’uns efectes devastadors. Hem hagut d’actuar com sempre fem els ajuntaments, des de la proximitat i des de la immediatesa que es donen els serveis públics que tenim articulars. En un primer moment, establint els sistemes per protegir la salut de les persones, però sobretot dels col·lectius més vulnerables. Hem duplicat esforços i, en aquesta tasca, la digitalització i el teletreball ens ha ajudat a ser al costat d’una ciutadania que estava confinada a casa”.
Segons els responsables municipals, la crisi de la COVID ha posat de manifest que cal tenir en compte el món municipal en la presa de decisions. També en temes que consideren essencials com és de l’habitatge. En aquest sentit, Raquel Sánchez, ha indicat que la crisi agreujarà el problema de l’accés a l’habitatge, compartit per tots els municipis i, sobretot, pels de l’entorn metropolità que veuran incrementada la pressió. “La pandèmia ens ha demostrat que no només hem de fer habitatges sostenibles sinó també saludables. Uns habitatges que, davant de situacions d’emergència com aquesta, permetin que les persones tinguin unes condicions de vida digna i que, alhora, l’entorn no generi encara més desigualtat”. Per a l’alcaldessa de Gavà, “és important garantir el dret fonamental a l’accés a l’habitatge, però també cal replantejar-nos el model: quin tipus d’habitatge fem, en quin model de ciutat i en quin model d’espai públic.”
A la sessió, els alcaldes i alcaldesses també han posat en relleu la necessitar d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles, repte on la mobilitat juga un paper determinant. La creació de zones 30, el tancament de carrers, i la creació de carrils bici han estat algunes de les mesures que han posat en marxa els municipis per reforçar els desplaçaments a peu i l’ús de la bicicleta o de vehicles no contaminants.
Raquel Sánchez ha insistit que cal promoure l’ús del transport públic, que ha patit una davallada davant de la por al contagi i les mesures de distanciament social que s’han imposat: “Les administracions hem d’abocar esforços per capgirar aquest efecte de la por i posar la transformació digital al servei del transport públic, amb sistemes que ens permetin controlar els aforaments o el pagament digital. Hem de ser àgils i eficaces per no retrocedir en el camí que ja fa temps que vam encetar per una mobilitat més sostenible, que fa de les nostres unes ciutats més amables”.
L’alcaldessa de Gavà s’ha referit a la necessitat de reforçar les capacitats de governança i els models de col·laboració amb el sector privat i el sector social. “En aquesta crisi ens estem sortint gràcies a que tothom ha posat el seu compromís, el seu coneixement i la seva voluntat al servei de tota la ciutat. La col·laboració publicoprivada que s’ha traduït, per exemple, en la fabricació de material de protecció per part de les nostres empreses. Cal seguir aquesta línia, refermar el compromís no només del teixit empresarial, sinó també de les universitats, de la societat civil per abordar els reptes que ens planteja la crisi sanitària”.
Sánchez, vocal del patronat de l’Institut Cerdà
A la sessió d’avui, Raquel Sánchez també ha participat en qualitat de vocal del patronat de l’Institut Cerdà. Ahir va ser nomenada membre del màxim òrgan de govern de l’institut, que està integrat per persones a títol individual de reconegut prestigi del món empresarial, acadèmic, científic, tecnològic, institucional i social.
L'Institut Cerdà és una fundació privada independent, amb gairebé quaranta anys d'experiència, que es dedica a assessorar i acompanyar els agents i organitzacions públiques i privades en la presa de decisions estratègiques per afrontar adequadament els reptes i visualitzar les oportunitats, en el marc del màxim benefici per al conjunt de la societat.
Treballa en àmbits com la gestió de riscos i crisis, infraestructures i territori, logística i distribució comercial, medi ambient i energia, emprenedoria i RSC, anteposant la innovació i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en cadascun dels seus projectes.