L’ exposició, que es podrà veure a partir del 19 d’abril al Museu de Gavà, parla del creixement urbanístic de la ciutat
“Viure als marges – La perifèria construïda. Gavà anys 60 i 70” és el títol de l’exposició que s’inaugurarà el proper 19 d’abril al Museu. Amb aquesta mostra, l'Arxiu de Gavà i el Museu de Gavà proposen un viatge per més d'un centenar de fotografies, que testimonien el creixement de la ciutat en els seus límits, i com es viu aquest espai a partir d'instants de la gent que els habita.
Entre les dècades dels anys cinquanta als setanta, Gavà triplica la seva la població, sense que el poble tingui capacitat per allotjar aquests treballadors i famílies. Molts d’aquests nous ciutadans es veuen obligats a instal·lar-se en barraques, coves, etc., més enllà dels límits del nucli urbà. Aquesta ocupació informal donarà pas a construccions com les anomenades “casitas baratas”, i finalment a la urbanització dels barris de Can Tries o Les Ferreres, tot i que encara quedaran anys de lluites veïnals fins a aconseguir la plena dotació d’infraestructures a tocar del canvi de segle.
Les fotografies d’autors de l’entorn de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà (Francesc Català, Joan Mitjans, Pere Marrugat, Secundí Roca, Jordi Vaghi i Jaume Muns), algunes d’elles inèdites, ofereixen un recorregut visual pel creixement de la perifèria de Gavà, amb la mirada posada en la vida als marges.
L’exposició s’articula en 5 àmbits
Indústria, immigració i transformació
A la dècada dels 60 la ciutat té a ple rendiment una indústria molt potent, amb la Companyia Roca Radiadors, Manufactures Serra i Balet o la Formo S.A. entre d’altres, que impulsarà un canvi no només productiu i econòmic de la ciutat, sinó també en la fisonomia urbanística i social del poble.
Els afores
Fins a la meitat del segle XX, el creixement del poble de Gavà havia succeït de manera progressiva i planificada, mantenint la continuïtat urbanística de manera que no es desdibuixa el centre i resten ben definits els afores.
Viure als marges
L’arribada massiva de treballadors als anys cinquanta, obliga a habitar temporalment espais com coves, barraques o sobre ocupar habitatges de parents que ja s’hi troben instal·lats. En aquests espais informals el dia a dia es normalitza, la vida es fa al carrer, i més que de famílies podem parlar de petites comunitats on esclata un impuls vital espontani i poderós.
Perifèria construïda
No és fins a la meitat dels anys seixanta que la ciutat s’expandeix amb la construcció de la perifèria per iniciativa de promotores privades, l’Església, l’Ajuntament, el Ministerio de vivenda, o dels mateixos propietaris. Aquest procés es remata amb l’aparició de nous habitatges a espai que ocupaven antigues fàbriques i solars que havien quedat isolats dins els nous nuclis i entre barris. La perifèria queda difosa i es va retornant progressivament la continuïtat a l’espai urbanitzat.
Mancances i reivindicació
Els nous barris, tanmateix, s’aixequen amb celeritat i sense planificació. La reivindicació i organització veïnal es fa imprescindible per impulsar la instal·lació d’infraestructures que suposaren la millora definitiva de la vida d’aquests gavanencs.
Fotografiar la transformació
La memòria de la transformació ha quedat documentada gràcies als treballs d’autors com Francesc Català, Joan Mitjans, Pere Marrugat, Secundí Roca, Jordi Vaghi i Jaume Muns, en el marc del potent moviment fotogràfic gavanenc impulsat per la creació de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà l’any 1951, propers a l’avantguarda i la nova sensibilitat humanista.
L’exposició s’inaugurarà el proper 19 d’abril, a partir de les 19 hores, al Museu de Gavà. La mostra restarà a l’equipament cultural fins al gener de 2023.
Jornades Europees de Patrimoni
Navegació
L’ exposició, que es podrà veure a partir del 19 d’abril al Museu de Gavà, parla del creixement urbanístic de la ciutat
“Viure als marges – La perifèria construïda. Gavà anys 60 i 70” és el títol de l’exposició que s’inaugurarà el proper 19 d’abril al Museu. Amb aquesta mostra, l'Arxiu de Gavà i el Museu de Gavà proposen un viatge per més d'un centenar de fotografies, que testimonien el creixement de la ciutat en els seus límits, i com es viu aquest espai a partir d'instants de la gent que els habita.
Entre les dècades dels anys cinquanta als setanta, Gavà triplica la seva la població, sense que el poble tingui capacitat per allotjar aquests treballadors i famílies. Molts d’aquests nous ciutadans es veuen obligats a instal·lar-se en barraques, coves, etc., més enllà dels límits del nucli urbà. Aquesta ocupació informal donarà pas a construccions com les anomenades “casitas baratas”, i finalment a la urbanització dels barris de Can Tries o Les Ferreres, tot i que encara quedaran anys de lluites veïnals fins a aconseguir la plena dotació d’infraestructures a tocar del canvi de segle.
Les fotografies d’autors de l’entorn de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà (Francesc Català, Joan Mitjans, Pere Marrugat, Secundí Roca, Jordi Vaghi i Jaume Muns), algunes d’elles inèdites, ofereixen un recorregut visual pel creixement de la perifèria de Gavà, amb la mirada posada en la vida als marges.
L’exposició s’articula en 5 àmbits
A la dècada dels 60 la ciutat té a ple rendiment una indústria molt potent, amb la Companyia Roca Radiadors, Manufactures Serra i Balet o la Formo S.A. entre d’altres, que impulsarà un canvi no només productiu i econòmic de la ciutat, sinó també en la fisonomia urbanística i social del poble.
Fins a la meitat del segle XX, el creixement del poble de Gavà havia succeït de manera progressiva i planificada, mantenint la continuïtat urbanística de manera que no es desdibuixa el centre i resten ben definits els afores.
L’arribada massiva de treballadors als anys cinquanta, obliga a habitar temporalment espais com coves, barraques o sobre ocupar habitatges de parents que ja s’hi troben instal·lats. En aquests espais informals el dia a dia es normalitza, la vida es fa al carrer, i més que de famílies podem parlar de petites comunitats on esclata un impuls vital espontani i poderós.
No és fins a la meitat dels anys seixanta que la ciutat s’expandeix amb la construcció de la perifèria per iniciativa de promotores privades, l’Església, l’Ajuntament, el Ministerio de vivenda, o dels mateixos propietaris. Aquest procés es remata amb l’aparició de nous habitatges a espai que ocupaven antigues fàbriques i solars que havien quedat isolats dins els nous nuclis i entre barris. La perifèria queda difosa i es va retornant progressivament la continuïtat a l’espai urbanitzat.
Els nous barris, tanmateix, s’aixequen amb celeritat i sense planificació. La reivindicació i organització veïnal es fa imprescindible per impulsar la instal·lació d’infraestructures que suposaren la millora definitiva de la vida d’aquests gavanencs.
La memòria de la transformació ha quedat documentada gràcies als treballs d’autors com Francesc Català, Joan Mitjans, Pere Marrugat, Secundí Roca, Jordi Vaghi i Jaume Muns, en el marc del potent moviment fotogràfic gavanenc impulsat per la creació de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà l’any 1951, propers a l’avantguarda i la nova sensibilitat humanista.
L’exposició s’inaugurarà el proper 19 d’abril, a partir de les 19 hores, al Museu de Gavà. La mostra restarà a l’equipament cultural fins al gener de 2023.