null
La pedrera de la Sentiu i l’estany de la Murtra acullen dos nous projectes de restauració ecològica i del paisatge
La restauració de l’antiga pedrera arriba a la recta final i a la Murtra s’hi han instal·lat noves illes flotants
L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha comprovat de primera mà els resultats de dos projectes de restauració ecològica i del paisatge que impulsa l’Ajuntament de Gavà a l’antiga pedrera de la Sentiu i a l’estany de la Murtra. Ho ha fet acompanyada de representants d’entitats ecologistes de la ciutat amb qui ha compartit els detalls de totes dues intervencions.
La restauració de l’antiga pedrera de la Sentiu arriba a la recta final. L’explotació de roca calcària a cel obert va estar activa entre les dècades del 60 i el 70 del segle XX. Posteriorment, a la dècada dels anys 90, va acollir una planta de producció d’asfalt.
Els primers resultats de la restauració ja són evidents. L’antiga pedrera s’ha reintegrat en els turons del voltant, tant per la forma com la volumetria; la xarxa de drenatge ha demostrat la seva eficàcia en episodis de pluges intenses, i l’altura i tonalitat de la replantació ja difumina les línies visuals marcades pels talussos. També la presència de fauna destacada com l’àguila cuabarrada, xoriguers i orenetes, i d’una rica comunitat d’insectes pol·linitzadors.
L’alcaldessa Raquel Sánchez ha fet una valoració positiva d’una intervenció “que, després d‘una intensa activitat extractiva durant molts anys, permet recuperar la vegetació i les espècies animals autòctones i integrar aquest espai al seu entorn perquè hi pugui tenir un ús social i comunitari”.
Sánchez també ha agraït les propostes que han fet durant la visita les entitats ecologistes per millorar la vegetació amb més espècies autòctones tant d’arbres com d’arbustos. “Han fet aportacions molt interessants i aquesta és la voluntat, que sumin des del seu coneixement del territori i des de la seva experiència per millorar els projectes”, ha afirmat.
La intervenció
El 2008 van començar els treballs de restauració. Durant 10 anys s’ha procedit a reomplir el buit deixat per l’activitat extractiva amb l’aportació de 880.000 m3 de terres d’origen natural, procedents majoritàriament d’excavacions del Baix Llobregat. Són sorres, llims i argiles que, en origen, es tracten amb carbonats per millorar la seva cohesió i estabilitat.
La morfologia final de l’antiga pedrera és la de terrasses i talussos de pendent suau, i contrapendents de les plataformes per recollir les aigües de l’escorrentia superficial. La xarxa hidrològica final ha permès la correcta sortida de les aigües per evitar erosionar la pròpia restauració.
La intervenció també ha comportat la recuperació del sòl, mitjançant l’aportació de terres vegetals enriquides amb compost, i amb la replantació, mitjançant sembres i plantacions, en talussos i plataformes.
L’actuació es troba ara immersa en l’anomenat període de garantia, en què es controlen els resultats de les mesures executades i es fan les tasques necessàries per assegurar el correcte desenvolupament. Aquesta última fase finalitzarà el 2021.
L’execució dels treballs de restauració també han comportat altres millores:
- Conservació d’un antic forn de calç
- Eliminació d’espècies exòtiques invasores
- Construcció de basses temporals i microhàbitats per a la fauna
- Afavoriment d’ambients oberts amenaçats a Gavà –camps de garrofers i prats sabanoides d’albellatge- segons els criteris de l’Inventari dels Espais Naturals i Espais Connectors d’interès de Gavà i de l’informe emès pel Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament.
- Millores en la xarxa de drenatge per afavorir la retenció de la humitat del sòl i evitar la formació de reguerons.
- Col·laboració amb l’estudi liderat per la dra. Montserrat Jorba de la Facultat de Biologia de la UB on s’avaluaran les diferents tècniques de revegetació de talussos que s’utilitzen en la restauració. Les conclusions s’aplicaran en aquesta recta final de la recuperació d’aquest espai.
Illes flotants a la Murtra
A l’estany de la Murtra, l’actuació ha consistit en la recuperació de les illes flotants amb vegetació per afavorir la biodiversitat i els llocs de cria en una zona ZEPA de la Xarxa Natura 2000.
La creació d’aquestes illes flotants es remunta a l’any 2010, com a mesura correctora de l’ampliació de l’estació depuradora Gavà-Viladecans. S’hi van instal·lar quatre, de 18 metres quadrats cadascuna, que amb el temps es van anar deteriorant i movent del seu emplaçament original, cosa que podia afectar el drenatge de la llacuna.
La intervenció impulsada per l’Ajuntament de Gavà ha consistit en la recuperació d’aquestes illes, seguint el projecte original. Així, s’han instal·lat 72 metres quadrats d’illes flotants vegetades en grups de quatre i ancorades al fons que afavoriran el desenvolupament de la vegetació i la integració ambiental i paisatgística.
La vegetació que creix a les illes cobreix tota la superfície i actua en la millora de la qualitat de l’aigua i la seva depuració, cosa que facilitarà la naturalització de l’estany i la creació de refugis de fauna i diversitat d’hàbitats. Gràcies al fet que l’estructura ja estava prevegetada al viver, s’ha propiciat la colonització immediata per amfibis i tota classe d’invertebrats.
2020
Navegació
null La pedrera de la Sentiu i l’estany de la Murtra acullen dos nous projectes de restauració ecològica i del paisatge
La restauració de l’antiga pedrera arriba a la recta final i a la Murtra s’hi han instal·lat noves illes flotants
L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha comprovat de primera mà els resultats de dos projectes de restauració ecològica i del paisatge que impulsa l’Ajuntament de Gavà a l’antiga pedrera de la Sentiu i a l’estany de la Murtra. Ho ha fet acompanyada de representants d’entitats ecologistes de la ciutat amb qui ha compartit els detalls de totes dues intervencions.
La restauració de l’antiga pedrera de la Sentiu arriba a la recta final. L’explotació de roca calcària a cel obert va estar activa entre les dècades del 60 i el 70 del segle XX. Posteriorment, a la dècada dels anys 90, va acollir una planta de producció d’asfalt.
Els primers resultats de la restauració ja són evidents. L’antiga pedrera s’ha reintegrat en els turons del voltant, tant per la forma com la volumetria; la xarxa de drenatge ha demostrat la seva eficàcia en episodis de pluges intenses, i l’altura i tonalitat de la replantació ja difumina les línies visuals marcades pels talussos. També la presència de fauna destacada com l’àguila cuabarrada, xoriguers i orenetes, i d’una rica comunitat d’insectes pol·linitzadors.
L’alcaldessa Raquel Sánchez ha fet una valoració positiva d’una intervenció “que, després d‘una intensa activitat extractiva durant molts anys, permet recuperar la vegetació i les espècies animals autòctones i integrar aquest espai al seu entorn perquè hi pugui tenir un ús social i comunitari”.
Sánchez també ha agraït les propostes que han fet durant la visita les entitats ecologistes per millorar la vegetació amb més espècies autòctones tant d’arbres com d’arbustos. “Han fet aportacions molt interessants i aquesta és la voluntat, que sumin des del seu coneixement del territori i des de la seva experiència per millorar els projectes”, ha afirmat.
La intervenció
El 2008 van començar els treballs de restauració. Durant 10 anys s’ha procedit a reomplir el buit deixat per l’activitat extractiva amb l’aportació de 880.000 m3 de terres d’origen natural, procedents majoritàriament d’excavacions del Baix Llobregat. Són sorres, llims i argiles que, en origen, es tracten amb carbonats per millorar la seva cohesió i estabilitat.
La morfologia final de l’antiga pedrera és la de terrasses i talussos de pendent suau, i contrapendents de les plataformes per recollir les aigües de l’escorrentia superficial. La xarxa hidrològica final ha permès la correcta sortida de les aigües per evitar erosionar la pròpia restauració.
La intervenció també ha comportat la recuperació del sòl, mitjançant l’aportació de terres vegetals enriquides amb compost, i amb la replantació, mitjançant sembres i plantacions, en talussos i plataformes.
L’actuació es troba ara immersa en l’anomenat període de garantia, en què es controlen els resultats de les mesures executades i es fan les tasques necessàries per assegurar el correcte desenvolupament. Aquesta última fase finalitzarà el 2021.
L’execució dels treballs de restauració també han comportat altres millores:
- Conservació d’un antic forn de calç
- Eliminació d’espècies exòtiques invasores
- Construcció de basses temporals i microhàbitats per a la fauna
- Afavoriment d’ambients oberts amenaçats a Gavà –camps de garrofers i prats sabanoides d’albellatge- segons els criteris de l’Inventari dels Espais Naturals i Espais Connectors d’interès de Gavà i de l’informe emès pel Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament.
- Millores en la xarxa de drenatge per afavorir la retenció de la humitat del sòl i evitar la formació de reguerons.
- Col·laboració amb l’estudi liderat per la dra. Montserrat Jorba de la Facultat de Biologia de la UB on s’avaluaran les diferents tècniques de revegetació de talussos que s’utilitzen en la restauració. Les conclusions s’aplicaran en aquesta recta final de la recuperació d’aquest espai.
Illes flotants a la Murtra
A l’estany de la Murtra, l’actuació ha consistit en la recuperació de les illes flotants amb vegetació per afavorir la biodiversitat i els llocs de cria en una zona ZEPA de la Xarxa Natura 2000.
La creació d’aquestes illes flotants es remunta a l’any 2010, com a mesura correctora de l’ampliació de l’estació depuradora Gavà-Viladecans. S’hi van instal·lar quatre, de 18 metres quadrats cadascuna, que amb el temps es van anar deteriorant i movent del seu emplaçament original, cosa que podia afectar el drenatge de la llacuna.
La intervenció impulsada per l’Ajuntament de Gavà ha consistit en la recuperació d’aquestes illes, seguint el projecte original. Així, s’han instal·lat 72 metres quadrats d’illes flotants vegetades en grups de quatre i ancorades al fons que afavoriran el desenvolupament de la vegetació i la integració ambiental i paisatgística.
La vegetació que creix a les illes cobreix tota la superfície i actua en la millora de la qualitat de l’aigua i la seva depuració, cosa que facilitarà la naturalització de l’estany i la creació de refugis de fauna i diversitat d’hàbitats. Gràcies al fet que l’estructura ja estava prevegetada al viver, s’ha propiciat la colonització immediata per amfibis i tota classe d’invertebrats.