null Els primers veïns entren a viure als 136 pisos públics de l'AMB-IMPSOL a Gavà

 Es tracta de l’edifici B2 al barri de Can Ribes, una promoció d’habitatges amb flexibilització d’usos i dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere  La integració de l’edifici amb l’entorn consisteix en un corredor natural entre un gran espai verd i la serra de les Ferreres i el Parc Agrari


Aquest dilluns s’han entregat les primeres claus als veïns de la promoció B2 del barri de Can Ribes de Gavà. L’ha promoguda l’AMB a través de l’IMPSOL i consta de 136 habitatges, dels quals 64 són de tres dormitoris, 64 són de dos dormitoris i 8 són d’un dormitori. Del total de pisos, 63 són de lloguer i 73 de venda. L’edifici també disposa d’un local comercial de 840 m2 útils i un soterrani amb 136 places d’aparcament.

En una visita a la promoció, l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha destacat que “aquests habitatges donen resposta a una necessitat real que hi ha a Gavà. Així ho demostra el fet, i ho dic amb orgull, que la totalitat dels pisos seran ocupats per veïns i veïnes de Gavà, 136 famílies que vindran a viure al barri de Can Ribes”. Badia ha afegit que “és la nostra voluntat augmentar l’oferta pública d’habitatge per aquells gavanencs i gavanenques, especialment gent jove, que, a dia d’avui, han de trobar-la fora de la seva ciutat, i això no ho podem permetre”.

Per la seva banda, director-gerent de l’IMPSOL, Amadeu Iglesias ha explicat que la inversió en aquesta promoció assoleix els 26 milions d’euros i dóna continuïtat al programa de polítiques d’habitatge metropolità que actualment es desplega en 20 dels 36 municipis metropolitans. Iglesias ha remarcat la importància d’aquest full de ruta per facilitar l’accés a l’habitatge a tot el territori metropolità, especialment a gent jove. 

La nova promoció d’habitatges protegits s’ha construït al voltant d’un gran espai verd interior permeable que fomenta la continuïtat biològica i lúdica entre la serra de les Ferreres i el Parc Agrari del Baix Llobregat i preserva el patrimoni natural i paisatgístic. L’accés als habitatges es produeix des d’aquest espai naturalitzat, enjardinat amb espècies autòctones i de baixa demanda hídrica.

Les estratègies ambientals implementades han permès obtenir una qualificació energètica A en emissions. Les més importants són les següents:

  • Reducció de la demanda energètica als habitatges (incrementant els aïllaments i afavorint la ventilació creuada)
  • Ús d’instal·lacions d’alta eficiència energètica (amb aerotèrmia) per a la calefacció mitjançant terra radiant i producció d’aigua calenta
  • Recollida d’aigües de pluja per al reg o aprofitament de la inèrcia tèrmica pròpia del tipus constructiu (materials amb propietats per conservar la calor i després transferir-la).

Els habitatges, pensats tant per al model tradicional de família com per a noves maneres d’habitar, potencien al màxim les relacions amb el seu entorn. Cada un està configurat per una sèrie de mòduls de dimensions similars, que poden ser utilitzats com a sala, cuina o habitació i per tant es poden organitzar de múltiples maneres, i per tant es flexibilitzen els usos que s’hi poden desenvolupar i permeten adaptar-se als canvis.

Cada estança està envoltada d’espais de transició cap a l’exterior: a la façana, un balcó corregut d’1,3 m; cap al pati –i de manera quasi simètrica– uns espais corredor que actuen com a galeria i converteixen els espais de circulació en sectors complementaris d’1,60 m, on s’inclouen els banys, l’emmagatzematge, o bé poden ser annexats a les sales.

S'han fet habitatges inclusius i dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere, trencant amb les jerarquies espacials. Totes les estances busquen la màxima qualitat espacial i són prou generoses, fet que afavoreix la flexibilitat i la versatilitat de tots els espais. Aquest disseny permet que les activitats domèstiques puguin es puguin dur a terme en espais de qualitat i que les puguin fer dues persones alhora, i on la cuina esdevé un espai central de l’habitatge, obert i amb visibilitat.