El refugi antiaeri de la Rambla, testimoni de la història recent

 

Gavà ha recuperat i adequat el refugi antiaeri de la Rambla, redescobert l'any 2008 arran de les obres de vianalització del tram inicial de la rambla de Salvador Lluch. L'actuació respon a l'aposta de la ciutat per la recuperació de la memòria històrica, i per la conservació i divulgació del patrimoni, un àmbit en el qual també s'inscriuen el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, la recuperació del castell d'Eramprunyà o la tasca del Centre d'Història de la Ciutat sobre els testimonis de la nostra història.

 

La recuperació del refugi antiaeri té l'objectiu de garantir-ne la conservació, aprofundir en el seu coneixement i en el context en què es va construir, i difondre entre les generacions actuals i futures un dels capítols més tristos del nostre passat recent.

 

L'actuació, promoguda per l'Ajuntament de Gavà, ha comportat una intervenció arquitectònica i una altra de museogràfica, i s'ha executat en dues fases. La primera va comportar la vianalització de la rambla de Salvador Lluch, els treballs d'adequació arquitectònica del refugi i la producció del projecte museogràfic. La segona fase ha implicat la connexió del refugi amb l'antic pas subterrani de la RENFE, la continuïtat de la fase arquitèctonica i la instal·lació dels elements museogràfics.

 

La museïtzació del refugi ha comptat amb el suport econòmic de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic).

 

El refugi

 

Durant la primavera de 1938 Franco preparava l'ofensiva de l'Ebre i va ordenar desmoralitzar la rereguarda republicana. Van augmentar els bombardejos sobre Barcelona i als avions italians es van afegir els alemanys del front d'Aragó.

 

A Gavà, la Compañía Roca Radiadores, col·lectivitzada l'any 1936 pels republicans, va aprofitar la seva infraestructura com a foneria per fabricar projectils. Reconvertida en indústria de guerra, la fàbrica Roca va esdevenir objectiu militar de l'exèrcit franquista. A Gavà hi va haver un total de sis bombardeigs amb un saldo de setze víctimes.

 

L'Ajuntament de Barcelona va distribuir manuals on es donaven instruccions per a la construcció de refugis. A Gavà tenim constància de l'existència de cinc refugis.  Aquest són: refugi de la rambla de Salvador Lluch, refugi del carrer del Centre (conservat en part i no accessible), refugi de Serra i Balet (no conservat, a la foto) , refugi del carrer de Santa Teresa (no conservat), i refugi del carrer d'Àngel Guimerà (no conservat, però sí, documentat).

  

El refugi de la Rambla ocupa la part central de Rambla, des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera de Santa Creu de Calafell, i és un túnel de 124 metres de llargada que tenia un ramal que anava cap a les oficines de la Roca. El van construir els mateixos treballadors de la fàbrica gavanenca sota les ordres del Comitè d'Empresa l'any 1938.

 

El refugi tenia tres entrades. La primera, a la Rambla, cantonada amb la carretera de Santa Creu de Calafell. N'hi havia una altra a prop de l'estació i, finalment, la tercera estava situada darrere les reixes que tancaven les oficines de la Roca. Per a la construcció es van emprar tones de formigó per poder suportar la caiguda de les bombes.

 

El projecte arquitectònic

 

El projecte arquitectònic, que va implicar tant el desenrunat controlat del refugi com l'adequació de l'espai, es va incloure en el projecte de vianalització de la Rambla (2008-2009) impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Gavà.

 

Les actuacions es van executar en dues fases. A la primera, es va procedir a l'elaboració d'un estudi de l'estat estructural del refugi, a càrrec de la UB, així com a la neteja general de les runes i terres sota control científic. Altres de les accions van consistir en la neteja i consolidació dels elements enderrocats històricament i la impermeabilització exterior de la volta de formigó. Així mateix, es va perllongar el refugi en direcció a l'estació i el carrer de Salamanca, i es va crear una sortida d'emergència en el sector més pròxim a la carretera a Santa Creu de Calafell (C-245) que consisteix en una escala i els seus murs i una tapa de corten.

 

A la segona fase es va incloure la construcció de l'accés al refugi i la seva connexió amb la travessia urbana a l'antic pas subterrani de l'estació. Així mateix es va procedir a la instal·lació dels elements museogràfics per a la seva obertura al públic.

 

El projecte museogràfic

 

El refugi antiaeri servirà per donar a conèixer un dels episodis més tristos de la història recent de Gavà. Per tal de garantir-ne l'accessibilitat i la comprensió, s'ha elaborat un projecte museogràfic, documentat i coordinat pel Centre d'Història de la Ciutat.

 

Aquest projecte respon als principis següents: potenciació dels valors patrimonials del refugi, transmissió de continguts històrics i valors de pau, integració del refugi en l'activitat cultural i patrimonial de la ciutat, i accessibilitat.

 

L'alcaldessa
Seu electronica
webs municipals