Un document, un papa i un monestir
La butlla del Papa Silvestre II, feta el desembre de 1002 és el primer testimoni documental del nom de Gavà. En aquest document, el papa confirmava que el monestir de Sant Cugat del Vallès posseïa diversos béns al comtat de Barcelona, entre els quals hi ha "l'alou de Gavà". L'original d'aquest document no conserva la part on parla de Gavà però sabem que hi figurava ja que un document del 1007 (del qual no es conserva l'original, però si una còpia del segle XIII) que reprodueix el text de l'any 1002, si que esmentava Gavà, anomenant-la Gaiano. Es creu que la forma amb "i" va ser fruit d' un error del copista, ja que en escrits posteriors trobem el topònim escrit sempre amb "v": Gevano, Gavano, Gavan o Gava.

Gavà fa mil anys: castells, masos i pagesos
El territori del Gavà dels nostres dies pertanyia al terme del Castell d'Eramprunyà, que anava des del Llobregat al Garraf. Existien petits nuclis de població al voltant de la parròquia de Sant Pere (avui centre històric i lloc que deu coincidir amb "l'alou de Gavà"), a la Roca (prop de l'avui Parc del Calamot), a la Sentiu, a l'entorn del castell d'Eramprunyà i de l'actual Bruguers.
A la zona de muntanya hi havia un poblament dispers vinculat als masos i el conreu de la terra, la propietat de la qual era cada cop més de grans senyors laics i religiosos.

Monjos i nobles que dominen el territori
El monestir de Sant Cugat del Vallès era propietari de molts béns a Castelldefels, Viladecans, Sant Climent i Gavà. Sabem que al nostre terme municipal, l'actual nucli urbà, la Sentiu i el Sitjar, entre altres, eren possessions del monestir.Des del castell d'Eramprunyà, propietat del comtes de Barcelona, els nobles de la família Mir controlaven econòmicament i militarment àmplies zones de muntanya dels actuals Gavà, Begues, Sant Climent de Llobregat i part de Sitges.


Saber més:
Museu de Gavà. Tel. 93 638 25 70

DOCUMENTS RELACIONATS
Fitxa en format PDF per Acrobat Reader